Passa al contingut principal

Una possible segona trobada secreta entre Juncker i Rajoy fa preveure la fi del terror judicial


Un canvi sobtat en l'estratègia del terror judicial del govern Rajoy comença a obrir-se pas i Juncker torna a visitar Espanya en una altra oportuna i sospitosa cerimònia d'homenatge, aquesta vegada a Salamanca. Que està passant aquests dies? 

Els fets se succeeixen a gran velocitat. L'errada de la Unió Europea ha estat deixar fer al govern Rajoy. I això està provocant el caos. La mediocritat del dignatari espanyol està alterant tots els plans i enervant una direcció europea que no se'n sap avenir i que ja esta farta d'amonestar-lo. Els tocs d'atenció de la UE al govern espanyol estan a l'odre del dia. Analitzem que podria estar passant realment sota l'estora:

Canvi sobtat de l'estratègia electoral del PP. El govern espanyol va anunciar, el 8 de novembre del 2017, que aixecaria l'aplicació del 155 a Catalunya quan el govern sortit de les eleccions del 21D prengués possessió. El diari Regió 7 ho recollia així: "El govern espanyol diu que el 155 s'aixecarà quan prengui possessió el govern sortit del 21-D". Varem trobar aquesta notícia desconcertant, pel fet que contradeia completament allò que, pocs dies abans, havia dit el vicepresident del Senat espanyol, el Sr. Pedro Sanz, concretament el dia 30 d'octubre del 2017. El Nacional ho titulava així: "El vicepresident del Senat amenaça amb tornar a aplicar el 155 a un nou govern independentista". Com s'entén aquesta contradicció? Per a nosaltres, la data de caducitat del 155 suposa un canvi sobtat en l'estratègia de la campanya del PP de cara al 21D. Perquè s'ha produït aquest canvi?

Adéu a la campanya del terror judicial. Ja havíem advertit en un article anterior que les paraules del vicepresident del Senat i l'amenaça d'un 155 post-electoral només tenien sentit si s'estava intentant crear un estat de terror judicial per part del govern espanyol de cara a les eleccions. Varem concloure, per tant, que l'estratègia del govern del PP era fer entrar en pànic a l'electorat català per tal d'aconseguir un increment del vot unionista mitjançant el recurs de la por. D'alguna manera, el govern estava dient als catalans: "Si voleu que les detencions s'aturin, no voteu als partits independentistes". Però també ja varem advertir que, probablement, aquesta opció no tenia el vist-i-plau de la UE i que no sabíem quan de temps podria tolerar Europa una caça de bruixes judicial contra els independentistes catalans, amb presos polítics en ple segle XXI. Creiem que el toc d'atenció dels líders europeus a Rajoy, pel seu mal ús de la justícia, ja ha tingut lloc. Això suposaria la fi progressiva de la campanya del terror.

L'anunci de la caducitat del 155 aporta una mica de llum a tot plegat. Si Rajoy ha canviat d'estratègia, només hi ha dos factors que ho poden motivar: el primer serien les enquestes, el segon, la Unió Europea. Respecte a les enquestes, cal tenir en compte que el govern espanyol en realitza contínuament. Potser li estan indicant un augment de l'independentisme accelerat i que l'estratègia de la por, no només no estigues funcionant, sinó que estaria capgirant els resultats en favor dels secessionistes. Pel que fa a la Unió Europea, el que podria haver passat és que els seus líders haurien tornat a contactar el President Rajoy i l'haurien obligat a posar fre als excessos judicials de la fiscalia, tal i com ja van posar fre als excessos policials del Ministeri de l'Interior. Però si això és així, quan i on s'ha produït aquest contacte? Aquesta mena de directrius, les acostumen a tractar en persona.

Un 'honoris causa' massa sospitós. En un principi, ens decantàvem per la primera possibilitat. Però quan hem descobert a la premsa que s'ha celebrat una altra oportuna cerimònia d'entrega de premis, aquesta vegada a Salamanca, ens hem adonat que anàvem errats i que la segona opció ha estat el motiu dels canvis. El dia 9 de novembre del 2017, el  president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, ha estat investit doctor 'honoris causa' per la Universitat de Salamanca. En un article anterior ja havíem detectat i explicat que els líders europeus munten pomposes cerimònies d'entregues de premis amb l'únic objectiu de realitzar les seves trobades de manera discreta i lluny de les sospites dels corresponsals de la premsa internacional. Aquest ha tornat a estar el cas. 

Juncker toca el crostó a Rajoy. Sospitem que Juncker ha tornat a viatjar a Espanya, per segona vegada en pocs dies, un fet molt inusual, per citar-se amb el president Rajoy i amonestar-lo en privat, una vegada més. L'ús desmesurat i abusiu que està fent de la justícia, mitjançant una fiscalia, la del senyor Maza, completament desbocada, i un sistema judicial desacreditat per la seva imparcialitat, han tornat a encendre totes les alarmes europees. La sentència exculpatòria del President Puigdemont per part de la justícia belga, d'altra banda, hauria estat un altre factor clau que evidenciaria el desgavell judicial espanyol. Per tot plegat, si la Unió Europea ja es va veure obligada a limitar l'ús de la força del govern espanyol arran dels fets de l'1 d'octubre, hem de pensar que ara toca limitar l'ús de la justícia que fa Rajoy, que hauria pogut perdre la darrera de les seves armes.

Una possible desinflada de la repressió judicial. Veurem els propers dies si això ha estat així i si es comença a desinflar la repressió judicial espanyola contra Catalunya. Hem de pensar que, com expliquem en un article anterior, les eleccions del 21D són una exigència dels experts mediadors de la UE per poder començar una negociació a tres bandes. Una taula de negociació entre els governs de la República Catalana, del Regne d'Espanya i de la Unió Europea. Es a dir, les eleccions serien un preliminar que ha de permetre calibrar l'opinió dels catalans, de cara a poder trobar una solució política al conflicte. I els mediadors de la UE no es volen auto-enganyar. Volen trobar una solució estable per no haver de tornar a reprendre el tema en un bon temps.

El procés català desestabilitza els mercats. L'economia europea ho està passant malament per culpa del procés català, atès que desestabilitza els mercats i esgota les arques del Banc Central Europeu, que es veu obligat a comprar el devaluat deute espanyol. Però resulta que l'estratègia del terror judicial de Rajoy i els seus jutges a sou, està enrarint excessivament l'ambient i podria alterar els resultats electorals. I això no agrada a Europa, perquè impedeix als mediadors tenir una radiografia precisa de la voluntat dels catalans. A més, tenir presos polítics en ple segle XXI, està donant una imatge vergonyant d'Europa arreu del món. I aquí és on podria estar un altre dels punts de la reunió.

Juncker podria estar demanant a Rajoy que alliberi els presos polítics. El dels presos polítics, estem segurs que aquest és un altre dels temes que els dos mandataris han tractat. Malgrat que és un tema que pertany a l'àmbit judicial, la Unió Europea ha entès que a Espanya, la justícia és el corral del govern. I la desmesura de Rajoy, empresonant càrrecs electes i líders polítics pacifistes, està fent estralls en la imatge diplomàtica europea i en el sentir intern dels estats membres de la UE. Si fins ara, arran dels fets del 1-O, Rajoy era considerat un president aïllat, en aquests moments ja fa pudor a cadàver polític, amb un desprestigi creixent, a l'alçada d'Erdogan o del mateix Putin. Molt probablement, Juncker demanarà a Rajoy que comenci a  alliberar els presos polítics i que intenti netejar la imatge que està donant d'Europa al món. Veurem si les coses van per aquí.

Comentaris

  1. M'agradaria creure't, però suposo que ja has vist que en Juncker (i tota la seva patuleia) no perden ocassió d'arremetre verbalment contra Catalunya, i avui no ha estat l'excepció. Suposo que quan ha dit allò de que els nacionalismes són verí per a Europa, no es referia precisament a l'espanyol.

    A no ser, és clar, que tinguis informació fiable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sara. Gràcies pel teu comentari.

      En tot el seu parlament, fixa't que en Juncker no ha fet cap esment a Catalunya. Aquests polítics són molt mirats en cadascuna de les seves paraules i si no ha esmentat a Catalunya, no tenim perquè pensar que es refereix a nosaltres quan diu que els nacionalismes són verí per la Unió Europea.

      Es evident, que la Unió Europea té un problema molt greu amb els nacionalismes, però sobretot amb els nacionalismes d'estat, que van impedir que s'aprovés la Constitució Europea, quan va ser el moment clau per fer avançar la cohesió continental. Podem pensar que parla de Catalunya quan diu això?: "L'amenaça dels nacionalismes i el seu verí sobre la Unió impedeixen que Europa treballi de manera conjunta per influir en l'escena mundial".

      Jo crec que no. Més aviat parla dels nacionalismes d'estat que dificulten la veritable Unió Europea. D'altra banda, quan diu: "Dic no a qualsevol forma de separatisme que afegeixi divisió a les estructures existents" en la Unió Europea.

      Amb aquesta frase, igual pot estar referint-se al Brexit, que a Catalunya. Fa servir l'ambigüitat calculada típica dels funcionaris professionals europeus que provoca que cadascú vegi el que més li convé en aquesta mena de discursos. També ha dit:

      "No podem jugar amb el dret", que clarament pot haver estat una referència al que està fent Rajoy amb la fiscalia i els jutges contra Catalunya.

      "Europa es la capacitat de viure i treballar de manera conjunta, de superar les divisions i acostar els punts de vista". Això sembla un clar retret a les polítiques repressives i contràries al diàleg de Rajoy.

      A la frase : "No tenim el dret de desfer, a nivell nacional o regional, un model de coexistència que hem sabut construir per al conjunt d'Europa. Si ho fem, anirem a la deriva", s'aprecia clarament que Juncker s'està referint a tota mena de nacionalismes que no siguin el pan-europeu. Es a dir, al nacionalisme català i al flamenc, però també al nacionalisme espanyol o al francès.

      I finalment, la frase que ens podria inquietar: "Dic sí a l'Europa de les regions, sí a l'Europa de les nacions, però no a la divisió de les categories regionals o nacionals, que hem sobrepassat des de la segons guerra mundial. "

      Però aquesta frase aniria en la línia de la seva preferència per no sumar més estats als ja existents a la Unió Europea, però cal tenir en compte que això tampoc ho decideix ell, sinó els estats membres i el Parlament Europeu. A més, la idea també pot ser interpretada de mil maneres, donat que es remet a la segona guerra mundial.

      En definitiva, no patim per aquest discurs. No hi veig motiu de massa preocupació.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE

La presència del President Puigdemont i d'una part del seu govern a Brussel·les fa pensar que hi ha acordada una taula de negociació internacional per Catalunya.  Tot plegat podria anar per aquí:  Hi ha negociacions. La bona notícia és que hi ha negociacions en curs i, per tant, hi podria haver acord. Es a dir, Europa ha obligat a Espanya a seure a la taula de negociacions i vol resoldre el conflicte amb certa celeritat i dintre dels paràmetres civilitzats. Volen rentar la roba bruta a casa.  Perquè Brussel·les? Perquè és on té la seu la Unió Europea. L'ambaixada catalana a Brussel·les sembla que serà el punt de trobada de les negociacions entre el Regne d'Espanya, la República Catalana i la Unió Europea. El fet que Rajoy digués fa uns dies que cessaria totes les ambaixades excepte la de Madrid i Brussel·les era sospitós. Acte seguit, Bèlgica va oferir asil polític. Quedava bastant clar que el President i el seu consell negociador demanarien l'asil per negoci

Els flamencs insinuen que hi ha una negociació internacional pel cas català

Una entrevista de Vilaweb al diputat belga Peter Luykx, que incomprensiblement ha passat desapercebuda, dóna a entendre que ja hi ha negociacions internacionals en marxa sobre la República Catalana.   Als flamencs se'ls escapa que ja hi ha una negociació sobre Catalunya.   Peter Luykx és diputat del parlament belga i president del grup d’amistat que s’ha creat en aquella cambra per seguir de prop el procés català. És flamenc i membre del partit Nova Aliança Flamenca. Si ens fixem en les seves declaracions del dia 30 d'octubre del 2017 a l' entrevista que va concedir al periodista Andreu Barnils de Vilaweb, trobem aquesta perla: "Han passat massa coses i tothom ha de saber que la negociació ha de servir per a establir les condicions del divorci , per a arribar a acords amb vista a les relacions futures entre Catalunya i Espanya . (...) Primer de tot, no crec que les eleccions resolguin el problema. Les eleccions només són una eina per a mesurar les

Quan temps pot aguantar la Unió Europea amb presos polítics catalans?

El govern espanyol continua engreixant la llista de presos polítics. Ara ens preguntem: quant temps podrà encaixar  aquesta vergonya  la Unió Europea ? I d'altra banda, ens preguntem su aquestes detencions  invaliden   el possible acord que intuïm que existeix per establir una taula de negociacions? La possibilitat d'una taula de negociació segueix vigent. Anem a pams. A l'anterior article varem plantejar-nos la possibilitat que hi hagués acordada una taula de negociació, per imposició de la Unió Europea, entre els governs de la República Catalana, del Regne d'Espanya i mediadors de la UE. Res del que ha passat invalida això. Però Espanya continua ampliant la llista de presos polítics. Tot i que ens pugui semblar difícil de creure, res del que ha passat aquests dies invalida aquesta possibilitat. Malgrat els embats cruels i injustos del govern espanyol contra els càrrecs electes del govern català, les possibilitats d'existència de la taula de negociaci

Els Estats Units ja varen resoldre el tema de les secessions internes al segle XVIII

Els actuals líders polítics europeus estan prenent el pèl als ciutadans de Catalunya i a tots els ciutadans d'Europa. Resoldre el tema de les secessions internes de la Unió Europea no és difícil de gestionar i els Estats Units ja varen solucionar-ho al segle XVIII. Vergonya europea. Els mandataris europeus estan fent fer a Europa un paper ben ridícul i galdós per encobrir un estat feixista com Espanya i perpetuar un conflicte que no presenta massa problemes de resolució en el segle XXI. Molt probablement pagaran davant els jutges per la pèssima gestió d'un tema que ja haurien d'haver previst i resolt. Per la seva irresponsabilitat en un assumpte que ja ha provocat ferits, repressió, confiscacions econòmiques i empresonaments injustificats contra ciutadans europeus per part d'un dels estats membres. Solucions en secret. Sospitem que ja hi ha en curs una taula de negociacions a tres bandes que, de moment, mantenen en secret. Ho hem explicat en articles anteriors

Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE (II)

Si donem per cert que la Unió Europea prepara una taula de negociació entre Catalunya, Espanya i la UE, en algún moment se li devia confirmar al President Rajoy. Quan podria haver tingut lloc aquesta trobada?  Un sospitós premi Princesa d'Astúries. L a cerimònia de lliurament del Premi Princesa d'Astúries, el passat divendres 20 d'octubre de 2017, té molts números de ser el moment escollit. Recordem que en aquesta vetllada es va lliurar el Premi de la Concòrdia a la Unió Europea. Havien estat convidats els tres líders europeus a recollir del premi, però a aquesta mena de cerimònies, com a molt, hi assisteix un representant, no pas els tres. En canvi, aquesta vegada no va ser així. Una trobada extraordinària. Els periodistes i els mateixos organitzadors van trobar "extraordinari" que es desplacessin a Oviedo les tres personalitats polítiques més importants de la UE. Tot semblava molt excepcional, però ningú va pensar malament. L a presènc