Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE (II)

Si donem per cert que la Unió Europea prepara una taula de negociació entre Catalunya, Espanya i la UE, en algún moment se li devia confirmar al President Rajoy. Quan podria haver tingut lloc aquesta trobada? 

Un sospitós premi Princesa d'Astúries. La cerimònia de lliurament del Premi Princesa d'Astúries, el passat divendres 20 d'octubre de 2017, té molts números de ser el moment escollit. Recordem que en aquesta vetllada es va lliurar el Premi de la Concòrdia a la Unió Europea. Havien estat convidats els tres líders europeus a recollir del premi, però a aquesta mena de cerimònies, com a molt, hi assisteix un representant, no pas els tres. En canvi, aquesta vegada no va ser així.

Una trobada extraordinària. Els periodistes i els mateixos organitzadors van trobar "extraordinari" que es desplacessin a Oviedo les tres personalitats polítiques més importants de la UE. Tot semblava molt excepcional, però ningú va pensar malament. La presència del president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, com el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el del Consell Europeu, Donald Tusk, es va llegir per part de la premsa de Madrid com un missatge d'unitat i de suport a Espanya enfront de les tensions amb Catalunya. Al nostre país, en canvi, l'acte va caure malament. També es va interpretar com un rebuig i una incomprensió per part d'Europa a les peticions de mediació en el conflicte, a més d'un suport clar al govern espanyol. Però va ser així?

Una xerrada molt seriosa. Però si recapacitem una mica i ho mirem amb perspectiva, es podria entendre que aquesta cerimònia va poder servir per a alguna cosa més que no pas repartir premis. Quelcom completament diferent i molt més important. Semblaria que la cerimònia va ser l'excusa per a que els mandataris tinguessin una xerrada molt seriosa amb Rajoy. I quin podria ser aquest assumpte tan seriós que va desplaçar els tres líders europeus en persona a Oviedo? Sens dubte, la taula de negociació. En aquesta conversa prèvia a la cerimònia, se li hauria comunicat al president espanyol la determinació de la Unió Europea de constituir una taula de negociacions a Brussel·les, a tres bandes, amb Catalunya, Espanya i la Unió Europea com a mediadora. A més, s'hauria recordat que a Espanya ja no se li permet l'ús de cap mena de violència, sota cap circumstància, contra els ciutadans de Catalunya. Europa no es pot permetre la mala imatge d'un altre desastre policial com el produït per la Guàrdia Civil durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. I finalment, i com a colofó, s'hauria instat Rajoy a convocar eleccions pel dia 21 de desembre del 2017. 

El discurs de Tusk i la cara de Rajoy. Algunes persones es van fixar en la cara de pomes agres de Rajoy durant la cerimònia de lliurament dels premis. Es comprensible, si tenim en compte que allò que li acabaven de dir significava que Espanya hauria de negociar la independència de la República Catalana. No la declaració, que ja havia tingut lloc, sinó el calendari d'aplicació dels seus efectes i el repartiment de deutes i actius. 

Tusk ho rebla en el seu discurs. I després va venir el discurs de Tusk, que no va passar desapercebut, dirigit a Rajoy i també als ciutadans catalans. Una defensa del diàleg i un adevertiment al govern espanyol contra l'ús de la violència militar o policial contra els ciutadans catalans. "El diàleg és millor que el conflicte", va afirmar davant Felip VI i Rajoy, que seguien el discurs amb un rostre visiblement seriós.

Convocatòria d'eleccions. Al dia següent de la reunió entre els líders de la UE i el President Rajoy, el 21 d'octubre del 2017, obedientment, com no pot ser d'altra manera, i per a sorpresa de molts, el govern espanyol va convocar eleccions autonòmiques. Com ja vam dir en un altre article anterior, ho va fer ell perquè el President de la República Catalana ja no ho podia fer, donat que és una convocatòria interna del Regne d'Espanya. Seria com si el President de Portugal convoqués eleccions a Itàlia. A la Moncloa i a la seu del Carrer Gènova, molts havien apostat que Rajoy ajornaria almenys sis mesos la convocatòria electoral. De fet, el mateix cap de l'Executiu havia anunciat, en els dies previs a l'últim Consell de Ministres, que el Govern espanyol apostava per un termini d'un semestre per convocar les eleccions catalanes. Temps suficient, segons calculaven, per "desinflar el suflé independentista", poder "treballar amb calma" a Catalunya i "restituir l'ordre". Però els plans de la Unió Europea anaven en una altra direcció i això va canviar els plans de Rajoy.

Si hi han eleccions, el govern espanyol prohibirà els partits independentistes?. Rajoy no pot prohibir els partits i els programes independentistes. Primer, perquè això alertaria tots els partits independentistes que es presenten a eleccions espanyoles: també als bascs i als gallecs. I només li faltava al govern espanyol afegir a la catalana altres revoltes independentistes a Euskadi i a Galícia. A més, si el govern espanyol prohibeix els partits independentistes, es corre el risc que els comicis quedin alterats i boicotejats. I ja hem dit que la UE necessita saber quina relació de forces hi ha realment a Catalunya de cara a iniciar les negociacions amb coneixement de causa. Per això s'han convocat eleccions amb tanta celeritat. Per tant, veiem improbable que els partits independentistes s'il·legalitzin. D'altra banda, el Sr. Millo, ha dit al respecte que "totes les idees són legítimes sempre que s'adeqüin a la legalitat vigent" i ha afirmat que tots els partits "tenen dret a presentar-se" però que s'han de comprometre a desenvolupar els seus projectes "d'acord amb la legalitat vigent". Amb això, Millo ha volgut dir que si el 21D guanyen els independentistes i volen aconseguir la independència, tenen la possibilitat de reformar la Constitució Espanyola per incloure el referèdum. Això és el que Espanya entén quan els seus representants diuen que "les idees s'han d'adequar a la legalitat vigent". Evidentment, aquesta és una opció impossible perquè calen majories independentistes al Parlament i al Senat espanyols que mai es podran donar al conjunt d'Espanya. Franco ho va deixar tot 'Atado y bien atado', en aquest sentit. Però en tot cas, el Sr. Millo mai va voler dir que els partits independentistes s'il·legalitzarien.

Acceptarà Espanya els resultats dels comicis? No els queda altre remei. Perquè la Unió Europea els obligarà i perquè els resultats han de servir per iniciar les negociacions a tres bandes entre la República Catalana, el Regne d'Espanya i la UE. El President Puigdemont va reptar Rajoy amb aquesta mateixa pregunta. I el Sr. Millo va contestar: “Respectarem el resultat de les eleccions, com s’ha fet sempre”.

El president demanarà asil polític i treballarà des de l'exili? L'adreça del nou domini del web del President de la República Catalana ja donava alguna pista en aquest sentit ( www.president.exili.eu ). Quedava confirmat que el President romandria a l'exili, i per fer-ho i estar protegit, calia que demanès l'asil polític. Si en els propers dies el demana i li concedeixen, serà indicatiu que la hipòtesi de la taula de negociació a tres bandes té fonaments. Avui mateix, el president ha anunciat, en una entrevista a la principal cadena de televisió belga, que li agradaria encapçalar una llista unitària independentista, actuant des de l'exterior. Per tant, el President provissional de la República Catalana s'ofereix com a candidat. Implicació absoluta amb unes eleccions que sens dubte seran les més determinants de la nostra història.

Puigdemont demana ser candidat i llista unitària. Es evident que si el que pretén la UE amb aquestes eleccions és calibrar les forces de cada bloc, els independentistes han d'anar units i amb el President de la República Catalana al capdavant. Aquest procedir ens donarà una força impressionant davant la premsa internacional i eliminarà qualsevol dubte sobre la intencionalitat dels votants i la realitat i fermesa de la nova República Catalana. Així ho ha demanat el President Puigdemont , mitjançant una entrevista al principal canal de televisió belga. Si el President ho exigeix és per tal de poder escombrar l'adversari a les eleccions i disposar de més força concentrada en la seva persona de cara a la posterior negociació a tres bandes. Actuem en conseqüència i fem costat al President.  

Hi pot haver frau electoral? Ja advertíem a l'anterior article que les possibilitats de frau per part del govern espanyol són altíssimes. A mida que vagi descobrint que la seva estratègia del terror judicial fracassa i que la intenció de vot independentista es dispara, la temptació de manipular o alterar els resultats es farà evident. Compte amb la empresa que fa el recompte. El fet que només n'hi hagi una no dona prous garanties. Es comenta a les xarxes que l'empresa INDRA, la multinacional espanyola que farà el recompte, està esquitxada per casos de corrupció i denúncies internacionals per manipulació d'eleccions en altres països. No sabem que hi ha del cert, però aquest és un assumpte que no fa bona pinta.

Activisme a les xarxes: Amb la detenció de dos nois de Lleida que esbrinaven la identitat de policies agressius durant el 1-O i la publicaven a les xarxes, la justícia espanyola està obrint un nou front. Detenir a les persones per denunciar les injustícies a les xarxes és molt greu. Espanya es desespera perquè sap que encara que censuri o compri els grans mitjans de comunicació catalans, la gent fa anys que desconfia d'aquests i s'informa per canals digitals informatius o per les xarxes socials. Per això, davant la impossibilitat de censurar o tancar les xarxes socials, comencen a espantar, imputar o fins-i-tot cridar a declarar als propietaris dels mitjans digitals catalans. Aquestes accions també formen part de l'estratègia de la por i només certifiquen la seva desesperació. La resposta ha de ser la de sempre. No tenim por de les seves amenaces i si fins ara érem 100 a les xarxes, ara cal que siguem 200, treballant de valent per internacionalitzar el conflicte i denunciar el feixisme.