Quan temps pot aguantar la Unió Europea amb presos polítics catalans?

El govern espanyol continua engreixant la llista de presos polítics. Ara ens preguntem: quant temps podrà encaixar aquesta vergonya la Unió Europea? I d'altra banda, ens preguntem su aquestes detencions invaliden el possible acord que intuïm que existeix per establir una taula de negociacions?

La possibilitat d'una taula de negociació segueix vigent. Anem a pams. A l'anterior article varem plantejar-nos la possibilitat que hi hagués acordada una taula de negociació, per imposició de la Unió Europea, entre els governs de la República Catalana, del Regne d'Espanya i mediadors de la UE. Res del que ha passat invalida això. Però Espanya continua ampliant la llista de presos polítics. Tot i que ens pugui semblar difícil de creure, res del que ha passat aquests dies invalida aquesta possibilitat. Malgrat els embats cruels i injustos del govern espanyol contra els càrrecs electes del govern català, les possibilitats d'existència de la taula de negociació segueixen intactes, de la mateixa manera com seguien sent possibles quan els tribunals espanyols van decidir empresonar els dos líders socials pacifistes, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. 

El govern espanyol ha respectat lo acordat. Fixem-nos que el govern espanyol, malgrat la seva crueltat amb les detencions, no ha trencat l'acord que es plantejava a l'anterior article. El govern Rajoy ha convocat eleccions tal i com li va demanar la UE, no ha tornat a fer ús de la violència física (ni militar, ni policial), tal i com li van exigir, i no ha detingut al President de la República Catalana, Carles Puigdemont, a qui ataca legalment per propiciar que la justícia belga li pugui concedir l'asil, tal i com estava acordat. De fet, tot el que es va predir, s'està complint fil per randa. Veurem si els fets futurs segueixen donant-nos la raó o varien de rumb. A l'article anterior donàvem alguns detalls de la hipòtesi.

L'estratègia espanyolista: el terror judicial. En tot cas, el que sí ha quedat clar aquests dies és que Espanya ha escollit entrar en campanya electoral amb la segona de les estratègies que plantejàvem com a possibles a l'anterior article. Ha decidit seguir apostant per l'estratègia de la por. Ja varem dir que si aquesta era la opció escollida, seria una errada crucial del govern Rajoy, però també varem advertir que hi havia probabilitats que fos així, perquè Espanya ja no és a temps de seduir als catalans després de tot el que ha fet i perquè va en la línia del que ha fet fins ara. Espanya ja ha comés tres grans errades: la primera fou l'actuació brutal de la policia el 1-O, la segona, detenció injusta dels dos Jordis i la tercera, la detenció injustificable del govern legítim de la República Catalana. El President Puigdemont elevarà aquests tres elements a la seva màxima potència expressiva. Aquesta factors i altres errades que pugui cometre el govern espanyol en els propers mesos, centraran la campanya electoral que ara just comença.

El govern espanyol vol crear un clima de malson per espantar el vot independentista. Rajoy no veu altra sortida que utilitzar la única arma que Europa li ha deixat: els jutges. I la utilitzarà amb la mateixa poca traça que ja ha demostrat amb la policia: per estendre el terror mitjançant la repressió. El problema d'aquesta estratègia és que no accepta mitges tintes. Si s'aplica, s'ha de ser contundent i s'ha d'arribar a les darreres conseqüències. Perquè del que es tracta és de crear la sensació de terror entre l'electorat català. Pretenen que la gent perdi les ganes de tornar a votar les opcions independentistes el 21D. Per això alguns senadors del PP ja amenacen que si guanyen els independentistes, el terror judicial del 155 no finalitzarà i continuarà indefinidament. Això és fals, evidentment. Perquè ja sabem que les eleccions són per iniciar una taula de negociacions i calibrar com estan les coses. Però el missatge que intenten donar des del govern espanyol és clar: No votis independentistes si el que vols és que el malson acabi. Per això necessiten crear un clima de malson.  

La desfeta del bloc espanyolista. A Twitter, algú ha publicat: "un cap ple de pors mai tindrà espai per als somnis". Això és el que pretén Rajoy: omplir el cap dels catalans de pors. Però aquest clima de malson que es vol imposar, inevitablement, tensarà tant les relacions amb els seus socis del PSC, que és de preveure que el bloc espanyolista no arribarà unit al 21D. I, de fet, molts alcaldes de la formació socialista ja estan trencant el seu carnet de partit i dimitint a mida que es produeixen les detencions de representants electes. L'estratègia de la barbàrie no és acceptable pels demòcrates. D'altra banda, pel que fa als independentistes, ja estan curats d'espants. Ja no tenen por, això és evident. Entre d'altres raons, perquè ja no tenen gaire a perdre i perquè oloren la victòria final. El gran problema que té aquesta estratègia de la por és que si no funciona, provoca en l'electorat una reacció contrària massiva. Per això és de preveure que la del 21D serà la victòria més important de la història de l'independentisme català.

Victòria independentista el 21D. Encara que no ho sembli a simple vista, el bloc espanyolista (C's, PP, PSOE) viu aterrit davant la certesa palpable que el 21D patiran la derrota més important de la història de la democràcia davant les forces independentistes catalanes. L'estratègia de la por no funciona amb els catalans, que són un poble molt valent i cohesionat. Tants segles de resistència ens han ensenyat a estrènyer files quan les coses es posen difícils. No veurem el poble català mai tan unit com en els moments més adversos. Els darrers estudis d'opinió, que de ben segur el govern espanyol ja ha encarregat, indiquen un augment i victòria independentista. Ja ho saben, i només si es parteix d'aquesta premisa es pot entendre perquè el govern espanyol ha decidit apostar per la via del terror judicial. Una via que enfonsarà encara més el vaixell unionista i que danyarà terriblement la imatge d'Espanya i de la Unió Europea.

La importància d'aquestes eleccions és absoluta. Precisament l'actitud embogida del govern espanyol i del sistema judicial, que controla i dirigeix impunement, és la demostració més evident de la importància d'aquestes eleccions, que seran el punt de partida de les negociacions posteriors a tres bandes entre el govern de la República Catalana, el Regne d'Espanya i els mediadors de la Unió Europea. Pensem que a l'estat espanyol l'han privat de la seva arma més poderosa, la violència. La Unió Europea ha prohibit severament al govern Rajoy l'ús de la força, primer la militar, i després la policial, perquè aquesta institució no pot tornar a permetre un escarni internacional com el que va haver de patir a causa de la injustificable brutalitat policial espanyola. I ara, el govern espanyol, que sempre s'ha servit de la força per tirar endavant la seva estratègia de la por, se sent més dèbil que mai. Només pot usar l'aparell judicial contra els independentistes, però com ja veiem, ho fa de manera brutal, tal i com va fer amb la policia. 

Quant temps pot resistir la Unió Europea amb presos polítics catalans? Molt poc. Tenir presos polítics al segle XXI és una vergonya absoluta que no pot tolerar gaire temps. Cada manifestació multitudinària a Barcelona en defensa dels presos, cada portada internacional sobre el tema, enfonsa més i més la credibilitat de la Unió Europea i posa en qüestió el lideratge dels seus representants. És per això que Europa ja ha mogut peça i ha preparat la taula de negociació a tres bandes. Sabien que Espanya continuaria la seva estratègia irracional i desbocada, malgrat les advertències dels socis comunitaris. I l'administració europea no pot intervenir directament els jutges espanyols, encara que sí podria condicionar la fiscalia, que depèn del govern Rajoy. En tot cas, el comportament infantil del govern espanyol ja ha encès totes les alarmes europees i és, per aquest motiu, que la negociació ha de començar ràpidament. El 2018 ja ha d'estar en marxa amb les dades dels resultats de la consulta del 21D al damunt la taula. Vet aquí una altra raó que explica perquè la UE va obligar Rajoy a avançar el dia de les eleccions. Europa necessita resoldre el tema dels presos polítics i encaminar una resolució que calmi la inestabilitat que el procés està produint en els mercats econòmics internacionals.  I l'economia demana urgència.  

Conclusió: Espanya ha optat clarament per afrontar aquestes eleccions amb l'estratègia de la por, que ha deixat en mans dels jutges perquè el Consell Europeu li ha vetat usar la força. Volen crear tal estat de pànic que la gent pensi que deixant de votar als partits independentistes s'aturarà el setge. Per això, des del Senat espanyol, amenacen que si guanyen els independentistes el 21D tot seguirà igual. Però no serà així, perquè la UE ja esta negociant. I la UE necessita saber que els independentistes son majoria per pressionar Espanya amb arguments sòlids. Anem tots a votar una llista única, tal i com demana el President Puigdemont, i fem història una vegada més. Organitzem-nos també a les xarxes.