Passa al contingut principal

Sense policies ni jutges, com s'ho farà Rajoy per continuar la campanya del terror a Catalunya?



Creiem que Juncker també ha prohibit a Rajoy, aquesta setmana, l'ús dels organismes judicials contra els independentistes. Si el govern de Madrid ha perdut les seves tres grans eines repressives: la militar, la policial i la judicial. Com aplicarà Rajoy ara la seva estratègia del terror?

L'estratègia del terror. El govern d'Espanya fa segles que es serveix de la por per mantenir sotmesos els ciutadans dels Països Catalans i d'Euskalherria. En els darrers mesos, la màquina aterradora torna a estar engreixada i en ple funcionament, especialment a Catalunya. Primer ho varem veure amb el terror policial del 1-O i després amb el terror judicial. Espanya ha tornat a la vella pràctica d'omplir les presons de polítics i, fa pocs dies, el vice-president del Senat espanyol va amenaçar els catalans que si tornaven a votar partits independentistes el 21D, el malson judicial del 155 no acabaria mai. Però poc temps després, es va produir un canvi important. El govern espanyol va haver de retirar l'ultimàtum, i posar data de caducitat al 155. Perquè es va produir aquest canvi?

Una segona reunió secreta. Creiem que la raó d'aquest canvi va ser la Unió Europea, que li ho va exigir. Com expliquem en un altre article, es podria haver produït una segona reunió secreta entre Rajoy i Juncker, aquesta vegada a Salamanca, on l'europeu hauria censurat a l'espanyol l'ús la justícia contra els independentistes. Probablement, Juncker també li hauria demanat enllestir el tema dels presos polítics. El recent alliberament amb fiança de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, aniria en aquesta línia. El preu que la Unió Europea està pagant per la manca de responsabilitats i habilitats polítiques de Rajoy és incalculable. Tenir presos polítics en ple segle XXI és una font de descrèdit descomunal, com ja expliquem en aquest article.

Què fara Rajoy a partir d'ara? El camí del diàleg i de les complicitats mai ha acabat de convèncer l'administració estatal, i no és de preveure que, a pocs dies de les eleccions del 21D, el president espanyol opti per un canvi de sentit. Cal estar amatents, per tant, a la consolidació de nous mètodes de repressió alternatius. Com ja expliquem en un altre article, el bloc unionista vol guanyar aquestes eleccions perquè el govern espanyol sap que són un termòmetre que els mediadors europeus han demanat per iniciar les negociacions en una taula a tres bandes amb la UE, Catalunya i Espanya. L'existència d'squesta taula de negociacions hauria estat insinuada per algunes fonts belgues. Això explica la permanència a Brussel·les del President de la República Catalana i una comissió negociadora, que estan convenientment protegits de la repressiva justícia espanyola.

Sense policies ni jutges. Després del desastre de l'1 d'octubre del 2017, el govern espanyol sap que ha perdut les simpaties de la major part de la població catalana. I ara que el govern europeu li ha precintat les seves capacitats repressives, és previsible que Rajoy faci ús de l'únic recurs que li queda per estendre el terror: la violència feixista i ultra-espanyolista al carrer. Fa dies que ja l'estem patint. Probablement, ara s'incrementarà fins a finals de campanya. A la impunitat policial i judicial amb els neonazis, ara se li afegirà l'estímul governamental. Com que els mossos, l'únic cos que reprimia els atacs ultres espanyolistes a Catalunya, ara estan controlats pel govern de Madrid, els neonazis tenen via lliure per imposar el caos als carrers de les nostres viles.



Via lliure als neonazis franquistes. Amb aquest propòsit s'ha iniciat una campanya permanent i obsessiva per part del govern espanyol per estendre el terror neo-nazi espanyolista a les principals poblacions dels Països Catalans: Barcelona, Sabadell, Manresa, València, Girona, Terrassa o Palma ja han estat víctimes els darrers dies. Després aniran per viles més petites. Es pot detectar fàcilment un propòsit sistemàtic d'expansió de la violència feixista que tracta d'anar cobrint tot el territori. Es tracta de continuar la tasca del terror allí on l'han deixat els policies i dels jutges. Aprofiten les manifestacions nacionalistes espanyoles en territori català per finançar desplaçaments des de Espanya i des d'on faci falta per concentrar efectius i agents de la ultra-dreta que actuaran de manera acordada i amb absoluta permissivitat policial per imposar el terror i per provocar la violència. Tot i així, a Catalunya, el moviment està molt debilitat i el PP tindrà dificultats per mobilitzar efectius, per això és d'esperar que incrementi l'ús de policies de paisà, com ja ve sent habitual. Per alguna cosa manté els efectius al Port de Barcelona sabent que ja no els pot utilitzar com a cos policial. Els farà desfilar de paisà, com ja hem pogut comprovar en alguna manifestació.

Pacifisme extrem contra el feixisme. Per tant, i com a conclusió: estiguem alerta. Es de preveure que a partir d'ara, la fiscalia afluixarà en la seva persecució de més polítics i activistes independentistes i que s'aniran enllestint els procediments judicials iniciats. Podria ser, fins i tot, que lentament es vagi alliberant els presos polítics. Però encara que s'obligui a Madrid a 'la fi del terror judicial', s'iniciarà, indefectiblement, el que ja podem constatar: l'increment del terror ultra-espanyolista neonazi'. Però aquesta és l'eina més feble de Rajoy. Perquè no té efectius al territori, perquè depèn d'entitats molt dèbils i sense implantació, perquè haurà de nodrir l'operació amb policies d'incògnit i perquè se li pot anara fàcilment de les mans. Arribats a aquest punt, cal recordar que el millor mètode per combatre el feixisme ultra és mitjançant pacifisme radical. Seria bo evitar els comandos violents anti-feixistes. Això és el que els ultres esperen, per poder donar les primeres imatges de violència independentista. No caguem mai en aquest error. El feixisme es fonamenta en la nostra por i en l'ús de la violència. Si no tenim por i anem a votar, si no caiem en les seves provocacions puntuals al carrer, si no utilitzem mai la violència, el seu mètode no tindrà cap mena d'efecte i desapareixerà inevitablement després del 21D.

La violència contra els periodistes. També hem pogut veure algunes escenes d'assetjament als periodistes per part dels feixistes. Els neonazis pretenen crear el terror entre la població catalana però no els interessa sortir a les càmeres dels informatius, ni que la gent els enregistri colpejant innocents i fent destrosses. Això danya la imatge de l'unionisme espanyolista en general. Per aquest motiu, és important per a ells estendre el terror també entre els periodistes, per tal d'evitar que cobreixin els seus actes. Els grups anti-feixistes haurien de fer mans i mànigues per enregistrar i difondre les imatges del feixisme espanyolista ultra a nivell internacional, per evidenciar que vivim en un estat on la ultra-dreta te impunitat policial i jurídica i per contra-restar la seva campanya del terror amb una campanya del desprestigi a nivell internacional que els afecti seriosament com a estat. Hi ha molts activistes anti-feixistes a les xarxes que identifiquen els policies d'incògnit o els feixistes reincidents. La seva tasca és realment molt important. Donem-los tot el suport.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quan temps pot aguantar la Unió Europea amb presos polítics catalans?

El govern espanyol continua engreixant la llista de presos polítics. Ara ens preguntem: quant temps podrà encaixar  aquesta vergonya  la Unió Europea ? I d'altra banda, ens preguntem su aquestes detencions  invaliden   el possible acord que intuïm que existeix per establir una taula de negociacions? La possibilitat d'una taula de negociació segueix vigent. Anem a pams. A l'anterior article varem plantejar-nos la possibilitat que hi hagués acordada una taula de negociació, per imposició de la Unió Europea, entre els governs de la República Catalana, del Regne d'Espanya i mediadors de la UE. Res del que ha passat invalida això. Però Espanya continua ampliant la llista de presos polítics. Tot i que ens pugui semblar difícil de creure, res del que ha passat aquests dies invalida aquesta possibilitat. Malgrat els embats cruels i injustos del govern espanyol contra els càrrecs electes del govern català, les possibilitats d'existència de la taula de negociaci

Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE

La presència del President Puigdemont i d'una part del seu govern a Brussel·les fa pensar que hi ha acordada una taula de negociació internacional per Catalunya.  Tot plegat podria anar per aquí:  Hi ha negociacions. La bona notícia és que hi ha negociacions en curs i, per tant, hi podria haver acord. Es a dir, Europa ha obligat a Espanya a seure a la taula de negociacions i vol resoldre el conflicte amb certa celeritat i dintre dels paràmetres civilitzats. Volen rentar la roba bruta a casa.  Perquè Brussel·les? Perquè és on té la seu la Unió Europea. L'ambaixada catalana a Brussel·les sembla que serà el punt de trobada de les negociacions entre el Regne d'Espanya, la República Catalana i la Unió Europea. El fet que Rajoy digués fa uns dies que cessaria totes les ambaixades excepte la de Madrid i Brussel·les era sospitós. Acte seguit, Bèlgica va oferir asil polític. Quedava bastant clar que el President i el seu consell negociador demanarien l'asil per negoci

Els flamencs insinuen que hi ha una negociació internacional pel cas català

Una entrevista de Vilaweb al diputat belga Peter Luykx, que incomprensiblement ha passat desapercebuda, dóna a entendre que ja hi ha negociacions internacionals en marxa sobre la República Catalana.   Als flamencs se'ls escapa que ja hi ha una negociació sobre Catalunya.   Peter Luykx és diputat del parlament belga i president del grup d’amistat que s’ha creat en aquella cambra per seguir de prop el procés català. És flamenc i membre del partit Nova Aliança Flamenca. Si ens fixem en les seves declaracions del dia 30 d'octubre del 2017 a l' entrevista que va concedir al periodista Andreu Barnils de Vilaweb, trobem aquesta perla: "Han passat massa coses i tothom ha de saber que la negociació ha de servir per a establir les condicions del divorci , per a arribar a acords amb vista a les relacions futures entre Catalunya i Espanya . (...) Primer de tot, no crec que les eleccions resolguin el problema. Les eleccions només són una eina per a mesurar les

Els Estats Units ja varen resoldre el tema de les secessions internes al segle XVIII

Els actuals líders polítics europeus estan prenent el pèl als ciutadans de Catalunya i a tots els ciutadans d'Europa. Resoldre el tema de les secessions internes de la Unió Europea no és difícil de gestionar i els Estats Units ja varen solucionar-ho al segle XVIII. Vergonya europea. Els mandataris europeus estan fent fer a Europa un paper ben ridícul i galdós per encobrir un estat feixista com Espanya i perpetuar un conflicte que no presenta massa problemes de resolució en el segle XXI. Molt probablement pagaran davant els jutges per la pèssima gestió d'un tema que ja haurien d'haver previst i resolt. Per la seva irresponsabilitat en un assumpte que ja ha provocat ferits, repressió, confiscacions econòmiques i empresonaments injustificats contra ciutadans europeus per part d'un dels estats membres. Solucions en secret. Sospitem que ja hi ha en curs una taula de negociacions a tres bandes que, de moment, mantenen en secret. Ho hem explicat en articles anteriors

Hipòtesi: La taula de negociació a Brusel·les entre Catalunya, Espanya i la UE (II)

Si donem per cert que la Unió Europea prepara una taula de negociació entre Catalunya, Espanya i la UE, en algún moment se li devia confirmar al President Rajoy. Quan podria haver tingut lloc aquesta trobada?  Un sospitós premi Princesa d'Astúries. L a cerimònia de lliurament del Premi Princesa d'Astúries, el passat divendres 20 d'octubre de 2017, té molts números de ser el moment escollit. Recordem que en aquesta vetllada es va lliurar el Premi de la Concòrdia a la Unió Europea. Havien estat convidats els tres líders europeus a recollir del premi, però a aquesta mena de cerimònies, com a molt, hi assisteix un representant, no pas els tres. En canvi, aquesta vegada no va ser així. Una trobada extraordinària. Els periodistes i els mateixos organitzadors van trobar "extraordinari" que es desplacessin a Oviedo les tres personalitats polítiques més importants de la UE. Tot semblava molt excepcional, però ningú va pensar malament. L a presènc